L’hel·lenisme és el període de la cultura grega posterior al regnat d’Alexandre el Gran, on hi havia molt d’interès per imitar la cultura i els ideals que dominaven a la Grècia clàssica.
Es produeixen tres fenòmens culturals:
-Les escoles hel·lenístiques
-L’esplendor de la ciència grega (s. V aC.)
-La decadència de la ciència hel·lenística
Durant l’expedició d’Alexandre el Gran es va produir un enfonsament cultura, social i polític de la polis atenesa.
Apareix una nova forma d’entendre l’home. Al segle II dC. Grècia es va convertir en la ciutat més important de l’Imperi Romà. Es fa una separació entre la ètica i la política. La capital de la civilització hel·lenística és Alexandria.
L’hel·lenisme es divideix en cinc períodes:
1. Empirisme
2. Apareix com a causa de l’interès per la lluita entre els membres de l’Acadèmia, l’escepticisme i el probabilisme.
3. Eclecticisme
4. La filosofia grega arriba als seus límits més baixos i es pot arribar a percebre l’influència de les religions orientals.
5. Platonisme mitjà o neopitagorisme
Es va desenvolupar a Atenes als segles V i VI. S’inicia amb la mort d’Alexandre el Gran i dura fins a finals del segle II dC. Es caracteritza per l’expansió de l’imperialisme grec com a element civilitzador. Les seves preocupacions són la felicitat individual i els aspectes ètics. Es produeix una difusió de l’esperit grec al món oriental.
Es produeixen tres fenòmens culturals:
-Les escoles hel·lenístiques
-L’esplendor de la ciència grega (s. V aC.)
-La decadència de la ciència hel·lenística
Durant l’expedició d’Alexandre el Gran es va produir un enfonsament cultura, social i polític de la polis atenesa.
Apareix una nova forma d’entendre l’home. Al segle II dC. Grècia es va convertir en la ciutat més important de l’Imperi Romà. Es fa una separació entre la ètica i la política. La capital de la civilització hel·lenística és Alexandria.
L’hel·lenisme es divideix en cinc períodes:
1. Empirisme
2. Apareix com a causa de l’interès per la lluita entre els membres de l’Acadèmia, l’escepticisme i el probabilisme.
3. Eclecticisme
4. La filosofia grega arriba als seus límits més baixos i es pot arribar a percebre l’influència de les religions orientals.
5. Platonisme mitjà o neopitagorisme
EPICUREISME
Corrent filosòfic desenvolupada en el període hel·lenístic formada pels seguidors de Epicur.
El plaer constitueix el bé suprem i la fita més important de la vida. Es prefereixen els plaers intel·lectuals als sensuals, que tendeixen a pertorbar la pau de l'esperit. La veritable felicitat, segons va ensenyar Epicur, consisteix en la serenitat que resulta del domini de la por, és a dir, dels déus, de la mort i de la vida futura. El fi últím de tota l'especulació epicúria sobre la naturalesa és eliminar aquests temors.
El plaer constitueix el bé suprem i la fita més important de la vida. Es prefereixen els plaers intel·lectuals als sensuals, que tendeixen a pertorbar la pau de l'esperit. La veritable felicitat, segons va ensenyar Epicur, consisteix en la serenitat que resulta del domini de la por, és a dir, dels déus, de la mort i de la vida futura. El fi últím de tota l'especulació epicúria sobre la naturalesa és eliminar aquests temors.
ESCEPTICISME
L’escepticisme, inciat per Pirró d’Elis, és un moviment filosòfic iniciat durant el període de l’Helenisme, que considera que la raó humana és incapaç de conèixer la veritat absoluta. Creu que tot està en dubte, i que tot és relatiu.
Creuen que la raó és incapaç de conèixer l’essència de les coses, ja que tan sols sabem les seves aparences proporcionades pels sentits, dels quals tampoc ens podem fiar. D’aquesta manera no hi ha un saber segur, ni tampoc una veritat absoluta que la raó humana pugui conèixer.
Consideren que l'única manera d'arribar a la felicitat és abstenir-se de jutjar, perquè mai no es pot estar segur de res.
AUTORS
- Epicureisme
- Epicur → Fundador
- Metrodoro
- Colotes
- Poliè
- Hermarc
- Escepticisme
- Pirró d’Elis → Fundador
- Timó
- Hecateu d'Abdera
- Sext Empíric
- Enesidem
No hay comentarios:
Publicar un comentario