L’Escepticisme va ser iniciat per Pirró d’Elis (360 aC-270 aC ) durant el període de l’Hel·lenisme filosòfic. El moviment escèptic desconfia de la capacitat de la raó per descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percèp la realitat només mostren l’aparença de les coses. Per tant, aquest corren es basa en el dubte.
Els esceptics creuen que el coneixement sensible no és segur, i segons ells, els sentits ens enganyen gairabé sempre. No ens informen sobre la realitat de les coses, sinó que ens proporcionen simples aparences, per tant, no podem fiar-nos de la raó ja que els seus coneixements es fonamenten en les sensacions.
Així doncs, no accepten el coneixement ni sensible ni racional, a causa de l’existència de diferents experiències de coneixement entre els homes. Les impresions i percepcions dels sentits són diferents a cada home, igual que les opinions, que són consequència del pensament i la raó. Les conseqüències d’això són el subjectivisme, i la impossibilitat d’un coneixement de la veritat absoluta, presents en aquest moviment.
En alguns casos l’escepticisme pot arribar a ser tan radical, que fins i tot posa en dubte al propi escepticisme: “ni tan sols sabem amb certesa si el mateix escepticisme és verdader”, Arcesilao i Carnèades.
Els escèptics buscaven un criteri de referència per fixar el que és verdader i el que és fals, així van trobar la lliberació de la inquietud mitjançant la suspensió del judici. A tota afirmació pot oposar-s’hi una contrària, sense que hi hagi un criteri per decidir-se per cap de les dues. No es poden saber com són les coses en si mateixes (com a màxim, se'n poden conèixer les aparences que se'n veuen), i el més prudent és abstenir-se de formular cap judici, ja que res és fals ni verdader. Ja que s'ha de viure en un món d'aparences, els escèptics s’inclinen pel més probable. Es considera que no es pot trobar un criteri de veritat, per tant, tot és relatiu.
L’escèptic ni afirma ni nega, s’absté de fer judicis que pretenguin ser verdaders o falsos. Només fa judicis relatius de manera subjectiva, i està en contra totalment del dogmatisme.
Finalment l’escepticisme considera que voler arribar a coneixements absoluts és una font d'intranquil·litat. L’home ha de viure,decidir,actuar, guiant-se pel que és probable, i creuen que l’epoje (abstenció de judici) és el pas previ per trobar la felicitat, que inclou la pau, la tranquilitat i en definitiva, l’ataraxia(absència de turbació).
El fundador de l’Escepticisme, Pirrón d’Elis no va deixar res escrit, però tot i això se li atribueixen diferents frases com les que hi ha a continuació:
- “ Mai arribaràs a conèixer la veritat.”
- “No diguis "Així és", sinó "Em sembla que és".
- “La diversitat d'opinió existeix entre savis igual que entre ignorants. Qualsevol opinió que jo tingui pot ser repudiada per persones igual de llestes i preparades que jo, i amb arguments tan vàlids com els meus.”
Pirró D'Elis
Anna Català
No hay comentarios:
Publicar un comentario