Corrent filosòfic desenvolupada en el període hel·lenístic formada pels seguidors de Epicur. Com a tal corrent de pensament, es remunta ja als inicis de la primera escola fundada per Epicur primer en Mitilene en l’any 311. . En aquesta primera generació de deixebles d’Epicur destaquen Colotes, Timòcrates, Hermarc Idomeneu, Metrodor, Hedeira, Leonteso i, la seva dona, Themista. Epicur es va traslladar a Atenes on va fundar la seva escola coneguda com a el jardí, per ser al jardí de la seva propietat on es reunien i allotjaven els seus seguidors i amics.
En l'epicureisme, el plaer constitueix el bé suprem i la fita més important de la vida. Es prefereixen els plaers intel·lectuals als sensuals, que tendeixen a pertorbar la pau de l'esperit. La veritable felicitat, segons va ensenyar Epicur, consisteix en la serenitat que resulta del domini de la por, és a dir, dels déus, de la mort i de la vida futura. El fi últím de tota l'especulació epicúria sobre la naturalesa és eliminar aquests temors. La psicologia epicúria és materialista en alt grau. Defensa que les sensacions són provocades per un continu flux d'imatges o 'ídols' abandonades pels cossos i impressionades en els sentits. Considera que totes les sensacions són fiables d'una forma absoluta, l'error sorgeix quan la sensació està interpretada de manera impròpia. Creu que l'ànima està composta de petites partícules distribuïdes per tot el cos. Epicur va ensenyar que la dissolució del cos en la mort condueix a la dissolució de l'ànima, que no pot existir fora del cos; i per això no hi ha vida futura possible. Atès que la mort significa l'extinció total, no té sentit ni per als vius ni per als morts, perquè "quan som, la mort no és, i quan som morts, no som".
TÀNIA PERALTA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario