L’hel·lenisme és el període de la cultura grega posterior al regnat d’Alexandre el Gran, on hi havia molt d’interès per imitar la cultura i els ideals que dominaven a la Grècia clàssica fins a la conquesta de Grècia pels romans a mitjans del segle II aC.
Es va desenvolupar a Atenes als segles V i VI.
L’hel·lenisme s’inicia amb la mort d’Alexandre el Gran i dura fins a finals del segle II dC.
Es caracteritza per l’expansió de l’imperialisme grec com a element civilitzador i van imposar les seves idees.
Les seves preocupacions es basen en la felicitat individual i en els aspectes ètics.
Es produeix una difusió de l’esperit grec al món oriental, la qual cosa provoca una universalització d’aquesta cultura.
Es produeixen tres fenòmens culturals:
-Les escoles hel·lenístiques
-L’esplendor de la ciència grega (s. V aC.)
-La decadència de la ciència hel·lenística
Durant l’expedició d’Alexandre el Gran es va produir un enfonsament cultura, social i polític de la polis atenesa.
Apareix una nova forma d’entendre l’home, el qual assumeix una actitud de desinterès davant de l’Estat, i fins i tot d’hostilitat.
Al segle II dC. Grècia es va convertir en la ciutat més important de l’Imperi Romà.
El pensament grec es basa en el cosmopolitisme. Hi ha també una nova identitat de l’home, que és l’individu.
Es fa una separació entre la ètica i la política.
La capital de la civilització hel·lenística és Alexandria, que és on surten els homes de ciència de totes les ciutats de l’antiguitat.
Es creen noves biblioteques i la ciència es desprèn de la filosofia. Molts filòsofs basen les seves teories en bases científiques.
Es substitueix el raonament a priori i abstracte per una observació més minuciosa de l’objecte.
Les quatre causes d’Aristòtil són substituïdes per l’estudi dels fenòmens i per la investigació de les lleis.
L’hel·lenisme es divideix en cinc períodes:
1. Empirisme: on hi apareix l’estoïcisme, l’epicureisme i l’escepticisme.
2. Apareix com a causa de l’interès per la lluita entre els membres de l’Acadèmia, l’escepticisme i el probabilisme, que van en contra dels estoics.
3. Eclecticisme, els quals rebutgen a l’epicureisme.
4. La filosofia grega arriba als seus límits més baixos i es pot arribar a percebre l’influència de les religions orientals.
5. Platonisme mitjà o neopitagorisme. Hi ha una defunció de la filosofia grega a causa de que Justinià clausura les escoles filosòfiques d’Atenes al segle VI aC.
La decadència de la filosofia grega ve determinada a causa de:
-La separació de l’individu de la polis.
-L’Imperi suposa que la cultura grega superés els límits de la nació grega.
Itziar Muiños Fernández
No hay comentarios:
Publicar un comentario