A continuació es presentaran els autors més destacats dels moviments Epicureisme i Escepticisme, pertanyents a l’Hel·lenisme.
Epicureisme
Es tracta d’un corrent filosòfic format pels seguidors d’Epicur.
És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.
· Biografia
Va viure a Samos fins als 18 anys i després va tornar a Atenes. Deixeble de Nausífanes fou seguidor de Demòcrit. Quan va esclatar la guerra de Làmia se'n va anar d'Atenes i va marxar a Colofó on llavors vivia el seu pare, i es va dedicar a l'ensenyament. Mica en mica, va anar concentrant els seus ensenyaments en la filosofia. Va marxar després a Mitilene i Làmpsac on va ensenyar durant 5 anys. Amb 35 anys va tornar a Atenes i va adquirir una casa amb un jardí conegut, al cor de la ciutat, on va establir la seva escola filosòfica i va fundar l'epicureisme. L'escola fou coneguda com "El jardí", per estar situada al jardí de la seva casa d'Atenes. Es va quedar a Atenes la resta de la seva vida. Epicur va tenir nombrosos deixebles, entre els quals acceptava dones i esclaus.
· Pensament filosòfic
Va elaborar una doctrina moral hedonista[1], basada en una filosofia natural d'inspiració atomista[2]. La seva obra més important conservada és la “Carta a Meneceu”, síntesi de les seves teories sobre la mort, el plaer i la felicitat.
Epicur afirma que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat, i perquè és el remei per als quatre grans mals de la humanitat (tetrafàrmac), que són:
- La por als déus.
- La por a la mort.
- La por al destí.
- La por al dolor.
Paula Badia
Algunes idees que va desenvolupar Epicur són:
- Amistat: es la fórmula de la convivència, manifestació de la sociabilitat com el plaer, l'amistat és un imperatiu natural, que ens rescata de l'egoisme i ens projecta als altres, als quals necessitem per viure i sobreviure feliços.
- Divinitats: No cal témer els déus, perquè aquests no s'interposen en la vida dels humans. No hi ha providència divina: L'home és lliure i la felicitat és a les seves mans.
- Mort: No cal témer la mort perquè la mort és privació de sensació i, per tant, no comporta cap dolor. Quan nosaltres hi som, la mort no hi és. Quan la mort hi sigui, nosaltres no hi serem.
- Lògica → serveix per abastar la veritat.
- Física → Els àtoms constitueixen tot l'univers, incloses les ànimes (sensació, ment, raó), que són, per tant, materials i moren amb el cos, de manera que no cal témer la mort.
- Ètica → la felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer.
És un dels majors exponents de l’epicureisme.
· Biografia
Era natiu de Làmpsac, ciutat grega de l’Helesponto. Amb el seu germà Timòcrates, va acudir a l’escola que Epicur havia construït a la seva ciutat natal. Aviat el seu germà va trencar amb ell i amb Epicur i va dedicar la resta de la seva vida a espargir rumors en contra dels dos. Metrodoro aviat va arribar a ser el deixeble més distingit d’Epicur, amb el qual van mantenir una amistat estreta, i al que va seguir més tard fins a Atenes. No es va separar mai d’ell.
Va morir als 53 anys d’edat, set anys abans de la mort d’Epicur, que l’hagués designat successor si hagués sobreviscut. Tenia una esposa que es deia Leontia, i al seu fill li va posar el nom d’Epicur en honor al seu mestre.
· Pensament filosòfic
La filosofia de Metrodoro sembla haver sigut d’un gènere més sensual que la d’Epicur. La felicitat perfecte consistia en tenir un cos ben constituït i intel·ligent i en mantenir-lo sempre així.
→ALTRES AUTORS
- Colotes de Làmpsac: va ser un filòsof epicuri de Làmpsac, i deixeble d'Epicur. Va escriure un llibre per demostrar que no es podia viure d'acord a les doctrines d'altres filòsofs dedicat a un dels reis Ptolemeus, probablement Ptolemeu IV Filopàtor.
- Poliè de Làmpsac: fill d'Atenòdor, va ser un matemàtic grec, amic d'Epicur, que va adoptar el sistema filosòfic d'aquest. Tot i la seva entrada a la filosòfia, va retenir el seu prestigi com a matemàtic.
- Hermarc: va ser un filòsof grec, fill d'Agermarc, un home pobre de Mitilene. Va estudiar retòrica i després va esdevenir deixeble d'Epicur que el va nomenar com a successor al front de la seva escola.Va morir a edat avançada a la casa de Lísies deixant una reputació de gran filòsof.
Escepticisme
Es tracta d’un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis.
Creador de l'escepticisme com a corrent filosòfica.
- Biografia
Nascut a Elis, ciutat provincial al noroest del Peloponès, Grècia, fill de Pleistarc i d'una família pobre. De jove era pintor i el seu biògraf Antígon de Carist esmenta algunes pintures seves de cert mèrit. Els llibres de Demòcrit el van atreure a la filosofia. Va participar a l'expedició d'Alexandre a l'Índia i va entrar en contacte amb les filosofies orientals.
Es coneix la seva existència a través dels seus deixebles, entre ells Timó. Tot i així, el document més important de l'escepticisme pirronià és l'Esboç de l'escepticisme pirronià de Sext Empíric, ja que Pirró no va deixar cap document escrit. Com Sòcrates, devia considerar la seva filosofia més aviat una pràctica que una teoria.
De la seva mort només se sap que es va produir quan tenia uns 90 anys.
- Pensament filosòfic
Va ser el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).
L'escèptic es diferencia del dogmàtic (que creu d'haver trobat la veritat: Aristòtil, estoics i epicureisme) i del dogmàtic negatiu (que creu que no és possible de trobar la veritat: Acadèmia Nova) per ser el buscador de la veritat. En el procés de buscar-la, s'adona que es pot contrarestar qualsevol opinió amb una opinió d'igual força argumentaria: dins de l'aigua el rem sembla doblegat, mentre que fora sembla totalment recte - com podem saber com és en realitat? La resposta de l'escèptic és que sembla que no es pot saber i, llavors, s'absté de qualsevol judici (epoché). Com no li molestarà més aquesta qüestió, l'ànima mantindrà tranquil⋅la: es troba en l'estat de l'ataràxia).
Tanmateix, el pirroní no formula la tesi que qualsevol saber és impossible (a diferència de l'escepticisme modern); ho viu en el procés de contrarestar opinions diferents. Així doncs, es pot descriure el pirronisme com a mètode, però no com a teoria.
→ TIMÓ
Filòsof grec escèptic, poeta, deixeble de Pirró. Conegué per casualitat a Pirró quan els dos anaven a l'estadi a assistir a una competició, i immediatament es va decidir a seguir la seva filosofia.
Com que Pirró no deixà cap escrit de la seva escola escèptica, va ser Timó, principalment, qui va deixar per escrit, en els seus poemes les seves teories. En els seus escrits, Timó criticava sarcàsticament tots els filòsofs contemporanis i antics a ell mateix, amb la sola excepció dels filòsofs de l'escola d'Elea.
Establert a Atenes va fer-hi deixebles. No obstant això, l'escepticisme continuaria, no a mans dels seus deixebles, sinó a través dels nous membres de l'acadèmia platònica (especialment Arcelisau i Carnèades). Un dels "blancs preferits" de Timó és l'estoïcisme i els seus criteris dogmàtics.
Timó no és, pel que se sap, un pensador original, sinó al contrari, reflecteix molt fidelment el pensament del seu mestre.
Una frase de Timó és: "No puc afirmar que la mel sigui dolça, però puc afirmar que em sembla dolça". Per tant, l'escèptic i el pirrònic no neguen la realitat (presentada a través d'aparences probables), sinó que neguen el dogmatisme. No és que un escèptic no pugui "afirmar que la mel li sembli dolça", ni tampoc negar-se a seguir un moviment o forma de pensament, però no pot interpretar-los dogmàticament com a indiscutibles.
→ALTRES AUTORS
- Hecateu d'Abdera: historiador i filòsof escèptic que va escriure durant el segle IV aC. Va ser deixeble de Pirró. Va gaudir de gran reputació pels seus amplis coneixements. Va viure a Egipte i va viatjar pel Nil fins a Tebes (Egipte). Va escriure una "Història d'Egipte", una "Història de la filosofia" a Egipte (potser part de la primera obra) i una "Història dels jueus".
- Sext Empíric: l'escèptic es buscador de la veritat. En el procés de buscar-la, s'adona que es pot contrarestar qualsevol opinió amb una opinió d'igual força argumentaria.
- Enesidem: fou un cèlebre filòsof escèptic. Probablement va viure al final del segle I aC i segle I dC. La seva vida personal no es coneix, però sí la seva filosofia. Va escriure vuit llibres coneguts com "Discursos pirrònics" que s'han conegut gràcies al resum que en va fer el bizantí Foci.
Paula Badia
[1] Corrent filosòfic que cerca el plaer com a font de felicitat i sentit de la pròpia existència. Va néixer amb Aristip de Cirene i es perllonga fins a l'actualitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario