La intel·ligència emocional

Us volia fer una pregunta: creieu que les emocions són intel·ligents?

Jo opino que les emocions encara que a primer cop d'ull no ho semblin,sí que són intel·ligents.
Quan estem tristos podem plorar, quan estem contents podem somriure i això sembla que no ho controlem . Però posem el cas d'un noi al qual insulten. Aquest noi es pot deixar endur per l'instint i la seva ira i atacar amb violència a l'altra persona, o bé, mitjançant la intel·ligència, parar un moment, analitzar la situació i veure que pot o bé arreclar la cosa mitjançant les paraules o no fer cas de la persona que la insultat.
Per tant considero que les emocions són inteligents, i tu, que en penses?

ANNA C

En busca de la felicidad

En Busca de la Felicidad (en anglès, The pursuit of happyness) és una pel·lícula dramàtica dirigida pel realitzador italià Gabriele Muccino l'any 2006 i nominada a l'Oscar. Està protagonitzada per Will Smith i el seu fill Jaden Christopher Syre Smith.

És una pel·lícula biogràfica de Chris Gardner, basada en el llibre que ell mateix va escriure, que narra la seva lluita per la supervivència econòmica fins que va aconseguir entrar en una empresa de corredors de borsa.

Es una pel.licula realment interessant de veure i que està relacionada amb l’entrada anterior. En busca de la felicidad ens parla de una historia real de un pare de familia que lluita per sobreviure i tirar endevan al seu fill i a la seva dona. Té molts obstacles que l’mpedeixent ser feliç però el seu esforç i capacitat de realització personal, el permeten superar aquests obstacles que la vida li presenta.

Es una pel.licula que et fa pensar i que te dialegs i frases molt interessants, com els seguents:

• Nunca dejes que nadie te diga que no puedes hacer algo. Ni siquiera yo. Si tienes un sueño, ve por él. La gente que no llega alto te dirá que seas igual que ellas, pero si tienes un sueño, persíguelo, y punto. "

• " Esta parte de mi vida, este pequeño momento de mi vida lo llamo Felicidad "

• " Esta parte de mi vida se llama Siendo estúpido "

• “Y fue en aquella ocasión en la que empecé a pensar en Thomas Jefferson escribiendo la Declaración de la Independencia, en aquel apartado que hablaba acerca de la vida, la libertad y la búsqueda de la felicidad. Y pensé en cómo supo poner la palabra "buscar" ahí en medio, como si nadie realmente pudiera alcanzar la felicidad. ¿Significa que la felicidad es algo que estamos destinados a buscar, pero que nunca encontraremos?”

• " Conocí a mi padre (le vi por primera vez) cuando yo tenía 28 años. Me prometí que cuando tuviera hijos, éstos sabrían quién era su padre. "

• " Lo único que puedo decirles a ustedes es que si me hacen una pregunta y no sé la respuesta, les diré directamente que no sé la respuesta, pero también buscaré la forma de encontrarla, y cuando la tenga, se la daré. "

En el film, en chris adopte un posat filosòfic de la vida que el permet caracteritzar-se per ser un home fort i intel.ligent, tot i que no ha rebut una molt bona educació, es un home savi, que tracta de superar-se cada dia amb l'esforç personal. La filosofia un cop més podem veure que està present en el dia a dia de una persona.

 

 

 

TÀNIA P.

Podem relacionar la felicitat amb la filosofia?

Realment vers la meva opinió, si, considero que la filosofia es una via per aconseguir arribar a la felicitat. Com a concepte abstracte que es, la felicitat es dificil de definir, ja que per cada persona té un valor diferent, per aixo definir la felicitat es dificil i complicat.

El senyor Sócrates, un gran filòsof grec tenia una gran missió, la felicitat. Això es recull en el seu Intelectualisme Moral , que diu : “ Lo que cerca el home es la felicitat i ho fa a traves del Be, per lo tant si descobreix el Be, serà feliç. Per a Sócrates lo bo del home es l'anima , i per aquesta doctrina no concebia el càstig ja que per que algú actuí be te que anar a l'escola , i el que no practiqui el be es per que no sap, tenint el que peca en contes de anar a la presó, anar a l'escola”.

Tornem a lligar la filosofia amb el coneixement, i l’aprenentatge a les escoltes però aquest cop, amplifiquem i diem que home bo i feliç= a home savi.

Es així com un cop més la filosofia ens ajuda a aconseguir el que hauria de ser l’objectiu en la vida de una persona: ser feliç.

Com podriem definiriau felicitat? No sé vosaltres pero per a mi, la felicitat es un terme no definible. La felicitat depen de l’esperança, la ilusió, la preparació, l’esperit de superació, l’esforç per arribar a allò que ens fará feliço. Depen sempre de un mateix, del seu esforç personal, però també del seu entorn. La felicitat es donar i no sempre esperar rebre, compartir, pensar en els demés. Superar els reptes, les nostres pors, creixer com a persones. Realment es un estat dificil de arrribar, i per a mi, no s pas una cosa material ni que es pugui comprar, per a mi, la felicitat es trobar l’equilibri amb un mateix i amb el que tens, sapiguen valorar el que tenvolta.

Molts sostindran i amb raó, que no es possible respondre per tothom, que casacú tñe una visió molt personal de la felicitat. Altres diran que la felicitat no exiteix, perquè no l’han pogut experimentar, pero realment no es aixi, la felicitat existeix, està allà, i ets TÚ qui decideixes com es la teva propia felicitat.

TÀNIA P.

les intel·ligències.

" Es considera intel·ligent a l'ésser humà, i els altres éssers els podriem dir qualsevol cosa que no sigui que tenen intel·ligència"

         Eduardo Punset

L'últim dia de classe, vam treballar la intel·ligència i els diferents intel·ligències que hi ha.

Aquestes explicacions les vam contrestar amb un video el qual ens mostra la intel·ligència que tenen els primats. Vegeu aquesta pàgina, i veieu el video:

http://www.redesparalaciencia.com/programa-redes/page/2

Així com els humans ja des de ben petits ens ensenyen a pensar ia  fer les coses, els hurangutants no, i és un aprenantatge a base d'esforç individual.

Els humans hem cooperat entre societat i a relacionar-se, a diferència que aquests.

A partir d'aquest video, vam aprendre les diferències que tenim, i vam aprendre els conceptes, atenció compartida: allò que noslatres mirem i també ens miren ells com noslatres mirem. A la vegada que cadascú de nosaltres ho mirem des d'una perspectiva diferent. La teoria de la ment: quan alguna persona té una teoria errònia sobre alguna cosa en la ment. La teoria del pensament, ajudar els nostres.

A partir d'aquí vam donar algunes idees del què podria ser intel·ligència.

els conceptes, capacitat, raó, ensenyament, parlar, capacitats, resoldre problemes, situació en l'espai...

La intel·ligència doncs, la utlitzem per solucionar problemes. i hem de molt cla que no és una cosa que es pogui ensenyar, sinó que es desenvolupa amb el temps.

Per altre banda, Gadner diu que hi ha 8 tipus d'intel·ligència, les quals n'hi ha quatre que tenim tots.

1. La lingüística: capacitat d'expressar amb la paraula.
2. lògicomatemàtica: en el raonament matemàtic, abstracte
3. espacial: capacitat de saber-se situar en l'espai
4. Corporalsimèstica: capacitat de moure't per l'espai. Dominar el cos en l'espai.
5. Musical: capacitat de percebre la música.
6. Naturalista: conèixer els costums dels animals, plantes, el temps...
7. Intrapersonal: conèixer's a un mateix
8. Interpersonal: conèixer els altres.

Aquestes dues darreres, seriem emocinoals i estan molt estretament vinculades. Goleman diu que és le concepte com a tal, la capacitat de comunicar-me i conèixe's a un mateix i els altres, de motivar-te i a motivar els demés... a més a més, Goleman diu que la intel·ligència social és fonemental, que si no ets un ésser social no ets home.

La intel·ligència social, és el conjunt d'una mateixa societat, un grup. I de saber-se relacionar.

A partir d'aquí vam fer una sèrie d'activitats, les quals, treballàvem la intel·ligència i la relació que tenia amb la sensasió, la conciència, la memòria, l'aprenantatge, el llenguatge, les emocions i la percepció.

Després vam arribar a una activitat la qual, a mi personalment, em va descol·locar molt: les emocions són intel·ligents? Com definiries la intel·ligència emocional?

Després de donar-hi voltes i raonar-ho, jo estava convençuda de que no. Les emocions són el resultat d'uns estímuls que rebem quan sabem alguna cosa, és doncs, la reacció que tenim el saber un concepte. i per aquest motiu jo em negava a pensar que ho podien ser.

Ara bé, si es té la capacitat de saber-les controlar i gestionar, podem dir que sí, que les emocions són intel·ligents. I que per tant, la intel·ligència emocional és la capacitat de saber controlar les teves emocions.

Ara us toca a vosaltres, dir-me què en penseu de la intel·ligència i del que hem estat parlant.

Vosaltres què en penseu de la relació de les emocions amb la intel·ligència?

I de la intel·ligència interpersonal, creieu que la teniu, o si més no, l'heu desenvolupat?

OLGA B.

l'eduació i filosfia

Acabo de sopar, i mentre ho feia, li he plantejat a la meva mare què en pensa ella de la filosofia;i si creu que la filosofia és la base de tot el què tenim, en el sentit de que si l'actitud filosòfica és el què ens ha fet arribar aquí. Ultimament, m'estic aficinoant a pregunatar-li als meus familiars què en pensen, no sé si per què tinc que fer el blog, o perquè realment cada cop m'agrada més aquest tema. Mai m'havia plantejat realment què és, i com es tracta, què s'ha de tenir per ser un bon fiòsof, o si més no èn què consisteix.

La meva mare, creu que com més eduació tenim, més filosofia. Doncs, a partir, d'ella tenim més capacitats, potser, per adquierir més "volum" filosòfica. Diu que, humínid de la pre-història, no pot ser pas filòsof. No ho sé. Però jo li he respòs que, com més creixem com a persona i mentalitat, més coneixements i més capacitats filosòfiques tenim i adquirim. A la vegada m'ha dit que potser, el què passa, és que es confón la filosofia moral amb l'ètica i això ho hem de separar. No obstant, creu i pensa que tots tenim una part de filòsofs, i que per això la societat d'avui en dia ha evolucionat tant. Si no ens haguéssim parat mai a preguntar el millorament de les coses, i el perfeccionament, o el motiu pel qual passa aquest fenòmen, per exemple, mai no hauríem evolucionat. I qui no té interés en res, no pot tenir aquesta aptitud. Considero, per tant, que l'educació és potser, el mitjà pel qual, anem apranent, i ens fa evolucionar per tal de poder tenir unes curiositats en la vida i qüestions que seràn el motiu, del nostre creixement, doncs farànq ue ens motivem per saber, i dónar a saber.
Finalment, després d'estar-ho parlant, i disctuint, ha acabat dien-me que: com més futur es té, més filosofia pots tenir.

i jo ara us pregunto, què en penseu sobre tot això? Sabeu que entenen els vostres pares o familiars per la Filosofia?

OLGA B.

Avui buscant per l'estanteria de la meva habitació on tinc tots els llibres guardats, m'ha cridat l'atenció un llibre . El llibre que he trobat,fa temps alguna persona em va parlar d'ell i em va  explicar que tractava sobre la filosofia i és anomenat " El món de Sofia". En aquest llibre es parla del desenvolupament històric de la filosofia al món occidental i va ser escrit per  Jostein Gaarder i publicat per primer cop a l'any 1991. El llibre es basa en la historia de la filosofia però explicat d'una manera curiosa i on la protagonista és Sofia, una noia que al tornar de l'institut troba a la seva bústia una carpeta en la qual li pregunten si desitja fer un curs de filosofia per correspondència. Així comença el món de Sofia. La noia anirà coneixent els grans filòsofs de la història a través del curs que Alberto Knox li imparteix al principi per fullets i més tard amb classes "particulars".
En el llibre es parla de grans filòsofs com ara Plató, Socrates, Aristòtil,Descartes i Kant, entre altres. Considero que aquest llibre pot ser molt interessant per a les persones que estan interesades en la Filosofia i la seva història , ja que en aquest llibre desde la història d'una nena de 15 anys podem anar aprenen sobre la Filosòfia i sobre els grans filòsofs.

ANNA C.

Filosofia i ciència

Bon dia!
Avui us volia plantejar una pregunta:

Té sentit la filòsofia en la nostra societat i en els temps que corren on la ciència té tanta importància?

Jo considero que sí que té sentit i que és molt important. Però realment si ens hi fixem la ciència ha pres el que era propi de la filosofia des del seu origen : el coneixament de la realitat. A partir d'això molts autors afirmen que la filosofia és innecesària i una pèrdua de temps, ja que en el món en el que vivim tot es basa en un mètode científic per a entendre i explicar el coneixement humà, i en general el món.
Però si mirem els principis d'aquestes dos disciplines veiem que van nèixer juntes i que en un moment es van separar, ja que a l'època helenística,  a partir del segle III aC, la filosofia comensa a parlar sobre les explicacions científiques, i on un conegut filòsof anomenat Aristòtil, escribia tant sobre física, sobre la vida dels animals com de lògica i ètica. Però més endevant la ciència i la filosofia s'han anat separant fins al punt en el que ens trobem avui en dia.

ANNA C

Bon dia, avui en el nostra segon dia del blog, us volia parlar sobre un tema que varem discutir l'altre dia a classe de Filosofia. El tema del nostre debat eren les declaracions que va fer l'ex jugador barcelonista Zlatan Ibrahimovic al marxar de l'equip, en les quals el jugador acusava a Guardiola d'haver trencat el seu somni de triunfar en el Barça i va utilitzar com a insult o com a paraula despectiva el terme filòsof.

Personalment jo considero que el futbolista al utilitzar la paraula filòsof de manera despectiva intenta atacar les tècniques de Pep Guardiola, ja que , com tots sabem, l'entrenador no només planeja i treballa els moviments i les jugades, sinó que s'interessa per l'unió de l'equip, que tots es sentin bé, que estiguin motivats, i per tant va més enllà que el terreny de joc i que els altres entrenadors. Aquestes tècniques obviament els hi xoquen als futbolistes del club, però al veure que tenen un efecte positiu i bons resultats s'acostumen i segueixen les ordres del mister. Però sempre hi han excepcions, com és el cas de Ibrahimovhic, el qual no s'ha adaptat i fins hi tot rebutja les tècniques, marxant del equip i atacant a Pep.

Aquí és on es centra el nostra debat d'avui, creieu que al referir-se a Guardiola com a filòsof era de manera despectiva i per tant, ens hauriem de pendre el terme filosof com un insult? I doncs Zlatan Ibrahimovic es pren  la professió de filosof com innecesaria i la qual pot utilitzar com a insult i utilitzar-la de manera irònica per a atacar a una persona?


Aqui podeu veure el video on hi apareixen les declaracions del futbolista:




                                                                                                                           ANNA C.

Uns orígens

comencem des del segle VII-VI aC, que la filosofia neix amb Tales de Milet, amb la cultura budista, tenim Buda "l'il·luminat" i des de Xina amb Confuci.

Tales de Milet

Però des dels nostres temps, que la humanitat sempre s'ha preguntat els "per què" de les coses, de les reaccions, del saber, de la naturalesa, del món. i ja en aquells temps, creien amb unes creençes a mitològiques o no; amb la màgia i burixeria o amb altres.
Sabem que abans es feien rituals, fet que ens indica que teneien unes creençes, uns "sabers" i un pensament comú.
els mites, també van cobrar importància. No eren més que històries explicades de generació en generació fruit de la imaginació d l'ésser humà. i amb ell la màgia, que el què volia era crear una certa por. Així doncs, la societat va anar creixent com a ella mateixa, i com a pensament, donant doncs, el pas de mite al logos (logos: raonament, argumentació, etc.)
Per tant, doncs, ja hem donat el què serien les bases de la filosofia. Però... us estareu preguntant en què es basa? realment, què tracta la filosofia? quina és la seva "eina" que utilitza? 
doncs bé, així com la història vol donar respostes del passat i saber què va pasar, per a què com i quan; o les ciències que busquen respostes de la naturalesa amb fórmules i reaccions químiques... la filosofia en canvi, busca el saber.
sí, mitjançant el pensament, el raonament, i el coneixament de les coses vol trobar respostes a una pregunta, i quan la troba buscarà preguntes per poder trobar més respostes, i així formant un cercle inacabable. Un filòsof la seva docrtina es basa, en un esperit lluitador i que no es rendeix, en un pensament curiós que mai no descansa. Podríem dir, que, la filosofia pot parlar, opinar sobre totes les matèries, està en un nivell més alt el qual, li permet tenir un ambit més gran.
només hem de tenir en compte que per poder opinar, necesstem:
-informació/coneixaments. no podrem opinar i parlar sobre aquell tema si no tenim un mínim de coneixements.
- operar: necessitem operar mentalment i estructurar allò que volem dir, en el pensament.
-mètodes: necessitem una norma, pauta que ens ajudi a ordenar les coses a aclerar-les, seguides d'uns criteris. i una regla, que sigui crítica i avaluiï si allò que diem està correcte.

A partir d'aquí, entrem al món d'un pensament ansiós per saber i conèixer, obtenir respostes i donar-les: l'actitud filosòfica.


OLGA B.