El Mite de la Caverna

Per tal de fer entendre la seva teoria, va elaborar el Mite de la Caverna, on mostra el camí del coneixement veritable:
En el mite de la caverna, Plató relata l'existència d'uns homes que viuen des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Són presoners lligats , de manera que es veuen obligats a mirar sempre endavant  sense veure la llum ,que  prové d'un foc encès darrera d'ells.
Plató, ens diu que imaginem un camí elevat entre els presoners i el foc, on s'hi ha construït un mur per on passen uns homes que porten a l’espatlla objectes diferents. Els captius no poden veure res més que les ombres dels objectes projectats pel foc a la paret de la caverna.Aquesta és la única realitat que coneixen. Però Plató fa imaginar que un d'aquests captius s’allibera i pot mirar enrere i veure les estàtues i els seus portadors. En un primer moment quedarà enlluarnat per la forta llum del foc, i els seus ulls no estan acostumats, pero poc a poc veurà que i entendrà que el que havia vist fins al moment no era la realitat.  Al tornar a entrar a la cova el captiu per explicar-ho als altres presos i alhora convèncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. Però aquests no ho acceptaràn i es burlarien d’ell, fins hi tot podrien arribar a matar-lo.

En les següents imatges podem observar diferents representacions fetes sobre el mite:

Anna Català

PLATÓ (427-347 aC)

Nascut a Atenes, Plató va ser un filòsof grec i deixeble de Sòcrates, el qual va marcar fortament la seva filosofia.  

Provenia d’una família noble i per tant va rebre educació. Els dos factors anteriors li van permetre introduir-se en el principals cercles polítics d’Atenes.

Va fundar l’Acadèmia a Atenes, considerada la primera Universitat Europea.

Les seves obres són escrites com un diàleg entre Sòcrates i un altre filòsof o una altra persona. El lector va extreien maieuticament la solució als problemes que plantejen els interlocutors.

Teoria de les idees : Metafísica platònica

Plato diferència dos mons: - Món sensible: tot flueix i canvia: COSES

- Món intal·ligible: immutable,permanent: IDEES

                -el rebem mitjançant l’enteniment(ulls de l’ànima)

IDEES: Estàn al món intel·ligible, un món perfecte, real, permanent.

-La idea de Plató no és una representació purament material,sinó que es tracta

d’una entitat, substància,un èsser.

-Són les essències de les coses, allò que fa que cada cosa sigui el que és.

-Món idees: organitzat jeràrquicament(idees superiors i idees inferiors) a dalt de tot hi trobem el BÉ(considerat el principi de ser, el principi de veritat i principi de coneixament).

COSES: estàn al món sensible, un món mutable i canviant.

            -Participen de les idees,són una còpia de les idees però imperfectes.

            -El món físic ve del món de les idees.

            -Les coses viuen en un món aparent,ombra del món intal·ligible.

       

          IDEA                             COSES

          MODEL      à               COPIES

  

Saber és recordar : Anamnesis

L’ànima platònica és inmortal i es reencarna varies vegades. Per tant, l’ànima ha contemplat i conegut tota la realitat, la del més enllà i la d’aquest món terrenal.

Per tant, segons Plató, per saber , l’ànima tan sols ha de recordar allò que està en el seu interior.

Reminiscència: camí del coneixament. L’ànima ha caigut del món de les idees al món sensible, i està empresonada a un cos. Al caure ha oblidat tot el que ha viscut al costat de les idees pures.

Recordar es fa durant tota la vida.

Però l’ànima té diverses maneres d’assolir el coneixament:

-Mitjançant la dialèctica

-Mitjançant el coneixament proporcionat pels sentits (Doxa) i el que ens proporciona la raó(Episteme). La doxa o opinió és el veritable coneixament,és imprescindible mentre estiguem en aquest món, mentre l’ànima estigui empresonada al cos.2 etapes:

           -Eikasia à percepció sensible

           -Pistisà intuïm certa percepció del món de les idees.

                                                          Anna Català

Activitats segon dossier: Sofistes i Sòcrates.

1. Explica en què consisteix el mètode socràtic

El mètode socràtc consisteix a realitzar una pregunta a un interlocutor i que aquest es dongui compte ell mateix de que la seva primera idea es errònia i que s’acabi contradin a si mateix, aquesta seria la primera part del mètode que es diu : IRONIA. La segona part consisteix a fer arribar a la persona a la veritat construint ella mateixa un raonament que ja li era innat, aquesta segona part s’en diu: MAIÈUTICA.

2. Que es el bé i la veritat segons Sòcrates? Quina relació tenen?

Segons Sòcrates cal educar l’home per a a recerca del bñe. L’home camina de manera innata cap al bé, i quan no actuem bé es perque desconeixem la veritat. Si coneixesim la veritat no actuariem malament. A partir del diàleg, que és universal i necessari, preten conèixer la veritat i un cop compresa actuar dintre del criteri del que s’anomena el Bé. No cal definir un Bé universal, cal fer el que considerem bé i just.

3. Compara les actituds filosòfiques sofistes amb el pensament de Sòcrates:

-         Nihilisme ontològic: Segons els sofistes no existeix un ésser substancial i permanent al canvi (Gòrgies)

-         Fenomenisme: Segons els sofistes l’aparença és l’única forma de ser real.

-         Subjectivisme: Segons els sofistes l’home és l’únic criteri de veritat dels judicis. Sòcrates creia en les lleis que el van portar a la mort i no en el critèri del home.

-         Sensisme: Segons els sofistes l’experiència és l’única font de coneixement.

-         Convencionalisme: Segons els sofistes la societat no és un fet natural sinó que és el resultat d’un pacte.

-         Positivisme: Segons els sofistes les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus.

-         Relativisme: Segons els sofistes les normes socials estan en funció de cada societat, de cada època i dels interessos de cada moment. Per tant, canvien quan les circumstàncies ho requereixen. Sòcrates respectava les lleis per sobre de tot i va preferir patir una injusticia que cometrela.

-         Excepticisme: Segons els sofistes no existeix la veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable i fals. Sòcrates per el contrari creu en una veritat  universal que tots tenim innata.

4. Quin paper juga el llenguatge en els dos moviments filosòfics?

El mètode socràtic és el diàleg per tant utilitza la paraula com un instrument per arribar a la veritat. Els sofistes tenen com a mètode la retòrica i fan servir la paraula per aconseguir el poder.

5. Que penses de l’actitud de Sòcrates en referència als fets que el van portar a la mort?

 Sòcrates pretenia reformar al jovent per a fer d’ells uns bons ciutadants, va ser acusat de corromprel’s i va ser condemnat a mort per una majoria, de poca difèrencia, en l’Àgora. Ell respectava les lleis i va preferir patir una injusticia que comètre-la. Penso que l’actitud de Sòcrates ha sigut posar per davant els seus ideals avans que la seva vida, i això es de valents.

TÀNIA P.

Sofistes i Sòcrates

ELS SOFISTES

- Conjunt de pensadors grecs que van venir a cobrir les necessitats d'ensenyament de la nova Atenes. Feien classes, cobrant quantitats importants, impartint una formació humanística necessària per a desenvolupar-se en la polis democràtica.

- Només rebien l'educació tradicional els nobles, els que s'ho podien permetre, i consistia en: el domini de l'equitació i les armes iel respecte als déus i als avantpassats.

- Es presenten com a mestres de l'areté política (areté = excel·lència, plenitud de les capacitats pròpies d'un individu) ja que la finalitat del seus ensenyaments era convertir els homes en ciutadans excel·lents, aquells que són capaços de destacar en el govern de la Polis.

- Defensen el relativisme: la veritat absoluta no pot ser coneguda i el que es considera la veritat sempre és relatiu a una cultura.

- Destaquen dos personatges:

• PROTÀGORES: "L'home és la mesura de totes les coses".
• GÒRGIES: "No hi ha ésser. Si n'hi hagués no podria ser conegut. Si pogués ser conegut, aquest coneixement no podria ser comunicat amb llenguatge".

- La paraula és una arma fonamental, un instrument de manipulació. Per mitjà de la paraula es pot impressionar a les masses i imposar-se als altres: si la veritat absoluta no existeix, aprèn a convèncer els altres que creguin el que tu necessites que creguin.

- Es van preguntar per l'origen i la naturalesa de les lleis.

- Defensen que les institucions polítiques i les normes jurídiques i morals vigents són el producte d'una convenció. Es va negar per primera vegada que les lleis tinguessin procedència divina (Heràclit).

- Per motiu dels contactes amb altres cultures, la fundació de colònies i els canvis successius de costitució s'adonen que la idea de que la llei (nomos) està lligada a un odre universal que cal descobrir i aplicar a les societats humanes no és certa i passen a defensar que les lleis són producte de l'acord entre els homes.

- De la mateixa manera, les normes morals són producte d'una convenció, i, segons pensa Protàgores, han de ser respectades per pura utilitat i no pas per la seva procedència divina o per ser part del logos o llei universal.

- Sofistes posteriors recolzen la idea de que no només les lleis i les normes de la polis no procedeixen de la naturalesa, sinó que van en contra d'ella.

- Sòcrates primer i després el seu deixeble Plató, donaran resposata als plantejaments sofistes afirmant que obliden el més pròpiament humà: la raó.

PROTÀGORES

"Tot és relatiu"

- Feia d'assessor en els tribunals de justícia.
- També instruïa en lleis i retòrica a tot aquell que pogués pagar-ho, es centrava en qüestions pràctiques i en guanyar en els judicis més que en demostrar la veritat de cap idea.
- Per ell tot argument té dos cares, i totes dues poden ser vàlides.
- Afirmava que la creença és subjectiva i que el valor de veritat d'aquesta creença depèn del punt de vista i de l'opinió de cada individu. (Erística)
- Situa l'ésser humà com a centre d'interés.
- Treu la religió fora de l'argumentació filosòfica.
- Condueix la filosofia cap a l'examen de la conducta humana.
- La creença és subjectiva i relativa.
- La veritat per una persona pot ser falsa per una altre.

GÒRGIES

- Orador famós i subtil.
- Ensenya l'art de la retòrica com a camí més adequat per accedir al poder.
- Defensa el relativisme.
- La veritat per a tots nosaltres és allò que ens persuadeix com a tal.
- El sofista és el mestre de l'opinió.
- Les tres tesis de Gòrgies:

1. Res no és
2. Si alguna cosa existís, seria incognoscible.
3. Si fos cognoscible, seria incomunicable.

Paula Badia

Activitats sobre la Filosofia Presocràtica

• En quants períodes se sol dividir l'etapa de la Filosofia Grega? Quins són?

La Filosofia grega se sol dividir en cinc grans èpoques diferents, que són les següents:

1-Període físic o presocràtic: (Finals s.VII, s.VI i primers anys del s.V ac).

2-Període Humanístic (s.V aC)

3-Període Ontològic(s.IV aC)

4-Període ètic(s.III aC)

• A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els Estoics? I els Neoplatònics?

Els Estoics pertanyen al Període ètic, i centraven la seva filosofia en el tema del dolor.

Consideraven que en el món hi havia el mal, i el savi és el que sap assumir i acceptar

el dolor.La seva moral estava centrada en l'autocontrol.

Per altre banda, els filosofs Neoplatònics pertanyen al Període Religiós o Romà. 

Aquests filosofs volien recuperar el platonisme i l'últim seguidor d'aquest corrent

filosòfic va ser Plotí.

• Escriu en què consisteix el "pas del mite al logos".

L'inici de la filòsofia s'expressa amb l'anterior frase: el pas del mite al logos.

Els mites parlant d'alguna situació humana tràgica i profunda, i així donen lliçons

de comportament social i moral. Antigament a Grècia, els mites es trobaven a la

tragèdia clàssica i eren representats en públic en el teatre. La seva finalitat era

didàctica ,ja que mitjançant l'exemple de les vivències dels protagonistes, el públic era

educat en quan valors i comportament. A més a més volien donar una explicació

davant els fenòmens naturals que es produien a la Terra, com ara la creació del món,

la creació de l'home, etc.

Així doncs en el moment que l'home deixa de recolzar-se en aquestes explicacions

fàntastiques, en els mites, i busca més enllà, és quan es fa el pas del mite al logos.

Per tant, el pas del mite al logos, és quan l'home es comença a questionar sobre les

explicacions i pautes que donaven aquests mites i s'arriba al logos(raó).

• Com es poden classificar els mites?

Generalment els mites es classifiquen en tres tipus:

1. Sagues: Expliquen l'origen d'una ciutat,d'un país, d'una família,etc. Per ex: Odissea
2. Contes: No pretenen ensenyar sinó simplement divertir.
3. Mites:Tenen un caràcter existencial.

Els mites pròpiament dits, es poden classificar segons la seva funció en:

1. Cosmogònics: Quan expliquen la creació del món.
2. Teogònics: Quan expliquen l'origen dels Déus.
3. Antropogònics: Quan es refereien a la creació de l'home.
4. Etiològics: Quan intenten explicar l'origen i el perquè de determinades institucions escatològiques com ara la vida del més enllà o la fí del món.
5. Morals: Quan narren la lluita entre el bé i el mal.

• Quina és la intenció i el valor dels mites?

       Els mites tenen un caire existencial. Mitjançant aquests es volien donar lliçons de

       comportament social i moral a la població grega.

• Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega?Per què?

 
          Els dos déus més rellevants en la mitologia grega estàn en dos nivells diferents. Per    

         una banda tenim al déu Apol·lo, que representa els déus aeris i olimpics. Fill de Zeus,

         representa la moral, el seny, els ciutadants.

         D’altra banda tenim al déu Dionís, el qual representa els déus terrestres. Simbolitza la

   festa, el ví i el deliri.

     
        Els dos déus eren considerats importants ja que eren complementaris, s’ha de busca

   l’equilibri entre els dos.

En què consisteix el “problema d’Aletheia”?

Els grecs utilitzaven el mot Aletheia per a designar la veritat, allo que està des-ocult.  La

idea de fons d’aquest mot era el “despertar”, la “llum”, la qual es trobava a l’hora de

trobar la veritat.

Els Grecs durant l’època d’Homer, creien que el saber era dels déus, i per tant els homes

ciutadants de la Terra no podien arribar a tenir aquest saber.

Però lentament es va anar consolidant una altre manera de pensar, en la qual, es creia

que l’home, mitjançant l’ús de la raó i la intel·ligència, podia arribar a la veritat, a

l’Aletheia.

A partir d’aquest canvi es va iniciar la filosofia.

Quins són els factors que van fer posible el pas del mite al logos?

El miracle Grec, o el pas del mite al logos, va ser posible gràcies a un conjunt de cinc

factors que es van donar a Grècia:

1.      Econòmic: Grècia estava formada per un conjunt de polis comercials, i comercialitzaven amb altres civilitzacions del mediterrà, sobretot amb Egipte. Per tant, podien contrestar,intercanviar i entendre diverses maneres d’entendre el món.

2.      Sociològic: Com que cada ciutat de Grècia era independent, els grecs tenien el poder polític molt a proa. D’aquesta manera tenien una gran tendència a buscar la isonomia, és a dir, la igualtat de tothom davant la llei.

3.      Religiós: A Grècia cada ciutat tenia la seva pròpia manera de fer i d’organitzar els cultes religiosos. No hi havia una casta sacerdotal que impedís el debat sobre els mites i que obligués a una ortodoxia.

4.      Educatiu: A Grècia tots els ciutadants tenien la obligació a participar en la política de les ciutats. Així doncs es reunien a l’Àgora on debatien temes d’interés comú com ara la guerra o els impostor. Per aquest motiu els grecs eren educats per la discussió , i el diàleg constant obliga a un tipus de pensament no dogmàtic.

Quina difèrencia hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?

El plantejament filosofic de Tales es basa en que l’Arkhé és l’aigua, en canvi Pitàgores

es basa en que l’Arkhé són els nombres, i creuen que l’univers es pot reduir en una gran

equació.

• En què consisteix la contradicció entre Heràclit i Permànides?

Els dos filosofs anteriors es basen en un mateix tema: el canvi.

Per una banda, el filòsof Heràclit segueix la filosofia dialètica, és a dir, creu que no hi ha

res definitiu, tot està sempre en constant construcció.

D’altre banda tenim a Permànides, el qual creu que l’ésser és etern, no pot canviar.

     
     Per altre banda, Parmènides creu que els elements oposats són inconciliables, hi ha una
     
    contradicció que no es pot resoldre. En canvi Heràclit creu que és posible aquesta
    
    conciliació dels elements oposats.

Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Jo considero que la teoria presocràtica més actual és la dels atomistes, ja que aquesta

teoria és basada en física i descubriments cientifics. La teoria diu que hi ha l’èsser, que

són els àtoms, i el no-èsser , que és el buit. Aquests dos es necesiten mutuament, no

són contradictoris sinò tot al contrari: són complementaris.

     
     Els àtoms són la part més petita de la matèria que dona origen a l’univers.

Parmènides

Pitàgores

Plotí

Heràclit

Anna C.

FILOSOFIA DE 2n DE BATXILLERAT,

TEMA 1

La physis i el principi de totes les coses.

Physis = naturalesa. D'aquí que els primers observadors se'ls anomenés físics.
Arkhé= principi o element del quas es compon tot el que existeix.

• principi temporal, origen de tot
• element constitutiu, comú en tot
• determina les característiques i el porcés als quals estàn sotmesos els subjectes.

Naturalesa: 
1.conjunt de coses naturals
2. principi dinàmic que determina la manera de manifestar-se de les coses naturals

1r etapa del pensament filosòfic grec.

Tales de Milet
--> 1r nom en la història de la filosofia.

• no se'n conserven escrits
• fou un gran observador de la naturalesa
• les seves activitats podrien qualificar-se de científiques
• per ell l'aigua és el principi de tot (arkhé)--> el det de que la terra es sostingui en un altre element significava una nova forma d'entendre els fenòmens naturals: l'OBSERVACIÓ

Anaximandre (de Milet)

se li atribueix:

• Haver escrit un llibre sobre la naturalesa
• Dibuixar un mapa de la terra abitada
• haver admès la pluralitat de móns i del moviment etern de les coses

per ell el seu arkhé(origen de tot) és l'APERION (concepte abstracte que utilitza per definir tot allò concret.
Apeiron= principi i elemen de les coses existents i que conté la causa total del naixement i la destrucció del món.
S'han conservat línies dels seus escrits. En un d'ells afirma que sobre el desplegament de l'ésser humà és com si hi hagués l'imperi d'una justícia que ha d'equilibrar tot desordre.

Anaxímenes
--> per a ell el fonament de les coses (arkhé) és l'aire.
Aquesta opinió sorgeix de l'observació dels processos naturals, de l'observació de la Respiració com a principi de la vida.

Ell suposa que aquestes formes més o menys denses del "vapor" que configura el cosmos són la causa dels diferents fenòmens amb què es fa present la realitat.

Heràclit
--> procedent de Efes. Realitat= sempre està en moviment. Creu en el canvi constant de les coses.  Per ell el seu arkhé és el foc, és el què dona origent a la terra i a la vegada la destrucció de tal.
"el foc és intel·ligent i causa l'organitzaciño de totes les coses" " a una ànima convertir-se en aigua és la mor"

Heràclit diu: tot es mou i res no és idèntic., i comparant els éssers amb el corrent d'un riu afegeix: no podries submergir-te dues vegades en el mateix riu".

RESUM DE LA UNITAT 1- ELS PRESOCRÀTICS.

Tales de Milet
Regió: Milet
A: Aigua com a principi de tot
Curiositats: dugué a terme activitats científiques; gran observador de la naturalesa.

Anaximandre
Regió: Milet
Arkhé: Apeirón = causa de tot coneixament i la destrucció del món. Concepte abstracte.
Curiositats: sobre l'ésser humà hi ha l'imperi d'una justícia que ha d'equilibrar tot desordre.

Anaxímenes
Regió: Milet
Arkhé: Aire. Respiració =principi de la vida.
Curiositats: les formes més o menys denses del "vapor" que configura el cosmos són la causa dels diferents fenòmens amb que es fa present la realitat

Heràclit
Regió: Efes
Arkhé: Foc =creador de la vida, causa l'organització de totes les coses
Curiositats: "tot flueix" panta rei , res roman idèntic. Harmonia dels contraris: totes les oposicions s'harmonitzen

Pitàgores 
Regió: samos. Emigra a Crotona (Itàlia)
Arkhé: els nombres
Curiositats: crea una secta on s'estudien diferents sabers. Ànima =pols que hi ha a l'aire. Nombres =raons i proporcions de l'harmonia. Grans aportacions científiques, (l'escola pitagòrica, va descobrir el nombre PI, l'arrel quadrada, l'escala musical)

Parmènides d'Elea
Regió: Elea
Arkhé: l'ésser (el que és real)
Curiositats: estableix lleis a la seva ciutat. "allò que és, és; i allò que no és, no és"

Empedòcles
Regió: Agrigent (sicília)
Arkhé: Terra, aigua, aire i foc (4 elements) Tot allò que existeix és una barreja d'aquests quatre elements.
Curiositats: Defineix l'amor com a font de creativitat i el compara amb l'odi.

Anaxàgoras
Regió: Àsia Menor
Arkhé: Elements múltiples. Hi havia d'haver una unitat originària en que hi és tot.
Curiositats: Homeometries = allò que constitueix un ésser determinat. Són eternes i immutables, diferents i no tenen moviment. L'element extern que fa que es barregin i crein el cosmos és el nous.

Demòcrit
Regió: Abdera
Arkhé: àtoms
Curiositats: afirma que els àtoms, els ser neutres, es distingeix només la forma, l'ordre i la situació. Els àtoms originen el món. Ànima = alè de vida. La seva subjectivitat de sensacions obre una porta al relativisme i a l'escepticisme.


OLGA B.

FILOFOTO 3

Molt sovint sentim dir que l’èsser humà és un « animal social » i de fet, l’anterior afirmació té tota la raó. Si ens posem a mirar el nostre dia a dia, estem continuament envoltats per persones, ja sigui al nostre treball, a casa, a l’escola, o fins hi tot a fora al carrer. Tenim la necessitat de tenir relacions socials amb altres èssers humans, és una característica humana que tenim desdel moment en el que arribem en aquest món. Fins hi tot al neixer estem envoltats de persones, només sortir del cos de la mare estem amb la família. I és que els homes tendim a viure de manera natural en societat, tenim una dependència recíproca amb els altres.

Per aquest motiu tenim diverses característiques, com ara el llenguatge que utilitzem els humans per comunicar-nos amb els altres homes, i així podem hereder coneixements de generacions pasades i per tan saber el que va passar al passat i intentar no caure en els mateixos errors una altra vegada.

Per tan l’ésser humà no està fet per està sol i aïllat, sinó que com hem dit, necessita relacions interpersonals per viure.

Podriem dir que l’èsser viu només es desarrolla i adquireix les cualitats humanes quan es troba en societat, i per tant adquireix la cultura que l’envolta.

La cultura es basa en els pensaments d’una societat concreta. És tot allò que va més enllà de la genètica humana, és com una segona naturalesa que aprenem socialment, i que ajuda a anticipar-nos i a disminuir la previsió, ens ajuda a ser col·lectius, és a dir, a ser éssers humans. Humans que ens humanitzem gràcies a la presència dels que tenim al voltant. Un voltant que sense la proximitat dels que s’assemblen, no l’hauríem desenvolupat. I això és ben clar, sense societat no hi pot haver-hi una humanitat, ningú no arriba a convertir-se en humà si està sol. Ens fem humans els uns amb els altres, i així ho portem fent desde fa milions d’anys enrere. Així doncs podem afirmar que els ésser humans sóm “animals socials”, els quals necesitem persones al nostre voltant per sentir-nos felicos i fins hi tot, simplement per complir les nostres condicions i característiques humanes.

ANNA C.

Ética i Moral

Desde el punt de vista més formal parlem de l’Ètica com a una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. Estudia la moral.. I que es la Moral? Formalment diem que la moral és una disciplina humana que determina la rectitud del comportament humà, segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions. A través d'aquests principis morals decidim les categories de bo-dolent, just-injust, adequat-inadequat a través dels judicis morals.

Però aprofundim.. Realment distingim el que és ètic del que és moral? La moral ens dona unes normes de comportament, adquirides per cada individu, que serveixen per regular la ida i la convivència amb la teva societat, però no pensem si estan ben o mal fetes ja que hem sigut educats amb elles i per tan la nostre moral ja ens indica les accions éticament correctes. Per tant la ética és la reflexió sobre la moral, l’ética és pregunta per què considerem vàlids uns i no altres comportaments, crea teories que estableixen i justifiquen allò que fem.

Per diferenciar el nivell moral de l’estic podriem trobar alguns exemples com:

1.

-         A nivell moral: Compleixo una promesa feta ahir malgrat avui m’adono que el seu compliment em crea problemes

-          A nivell ètic: Raonem que els pactes s’han de complir sempre, del contrari, en lloc d’acords entre amics, hauriem de fer contractes legals.

2.

-         A nivell moral: Ajudo voluntariament a un companys de classe si bé m’arrisco a ferir el seu orgull

-         A nivell ètic: Em pregunto sobre què té més valor moral, la intenció amb el que faig un acte o els resultats que amb ell s’obtenen.

Per tant podriem dir també que la moral es la pràctica i que en canvi la ética es la teoria. La relació entre la teoria i la pràctica és molt important. La teoria sense pràctica no té cap sentit, però una pràctica que no se sustenta amb una teoria, fàcilment pot esdevenir rutinària i caduca.

En la nostre vida ens trobarem i ens estem troban en dilemes morals cada dia, molts cops ens plantejem si ens parem a reflexionar una mica, el que està bé o no, ja que cada persona li dona el seu toc personal a les seves accions, llavors es allà on entra la ética que ens ajuda a donar-li un sentit a les accions i justificar-les.


TÀNIA P.

la política i el seu desenvolupament.

Si poguéssim agafar una màquina del temps, i anar enrere, veuríem, com al llarg de la història la nostra política ha anat evolucionant. I quan dic evolucionant, no dic de pitjor a millor, avegade, podem anar a pitjor.

Ens torbem a l'Edat mitjana amb un règim absolutista, on el poder no estava limitat per ninguna llei ni per a ningú. Qui tenia el poder a les seves mans, tenia el dret de fer qüelsecol cosa, ningú el podia aturar, i la gent que no era del seu entorn, estava per sota i no tenia cap tipus de drets. És llavors, quan en el renaixament comença a aparèixer l'estat modern o el què és el mateix, un estat representatiu.

Aquest canvi, s'inicia amb un estat liberal, on la gent comença a reclamar els seus drets. més endenvant comença a sorgí un estat social, on a més de reclamar els seus drets, també volien una igualtat justa per a tots. és així com amb un gran resum de la història veuríem com hem anat evolucionant. cal dir, però, que no sempre que hi ha hagut revoltes per a solucionar aquella injustícia s'ha aconseguit, hi ha hagut cops que hem anat enrera, com amb les dictadures, de Franco, Hitler o Mussolini. i sense anar més lluny, ara ens trobem, a ple s. XXI amb països que estàn sota el domini de una dictadura, i que com és el cas de Tuníssia, o Egipte, que lluiten per treure aquesta dictadura.

Olga B.

Treball de filosofia

Treballfilosofia

View more presentations from peraltacatala28

Treball elaborat per Anna Català, Olga Barbosa, Tania Peralta i Marc Currius

LA VERITAT

La veritat és  definida com la conformitat amb els fets o realitats.
Quan diem la veritat,posem en manifest la realitat, allò que fa cert el que és cert. La veritat és un terme realment difícil de definir, encara que en el nostre dia a dia la utilitzem i estigui present contínuament en les nostres vides, alhora de buscar una definició per explicar-la, ens és realment complicat i ens apareixen molts dubtes.

Podríem dir que la veritat és també allò que no és fals i que es crea conforma el que un pensa i creu. Però la veritat és la mateixa per a tots? I si es així, hi ha doncs, una veritat absoluta?

Com he dit, la veritat és el manifest de la realitat, però actualment algunes persones opinen que no només existeix una realitat veritable, sinó que depenent del punt de vista n’hi ha més d’una. Per tant, diem que cada persona té la seva pròpia veritat, ja que cadascú mira les coses d’una manera subjectiva. És a dir, tothom té la seva pròpia realitat,ja que aquesta varia depenent del subjecte,i per tant això fa que la veritat sigui diferent en cada persona.

Per altra banda, hi ha gent que opina que no hi ha diferents veritats, sinó que n’hi ha d’haver una.  No opinen que les persones puguin tenir diferents punts de vistes i per tant diferents veritats, sinó que consideren que sempre hi haurà una veritat certa, la veritat absoluta.

Jo considero que no hi ha cap normativa que exposi una veritat completament absoluta, ningú ens pot dir el que és ni el que ha de ser, per tant segons cadascú hi ha una veritat personal. Dit això entenem que la veritat és  relativa i per tant no hi ha una veritat absoluta que defineixi la realitat. Aquesta veritat es creu que pot canviar a mesura que l’home s’adapta al canvi, i per tant la realitat canvia, igual que la veritat, és a dir, que la veritat també pot canviar a través del diàleg.

Al dialogar, se’ns obra un ventall d’opinions, una varietat de pensaments, que poden ajudar-nos a veure la realitat des d’ un altre punt de vista.

No hem de tancar-nos únicament en una realitat i una raó, si no que a partir d’aquest intercanvi de coneixements podem aproximar-nos a una veritat, no absoluta, ja que he dit que considero que no existeix, però sí a una veritat intersubjectiva.Aleshores doncs, diem que la veritat és el manifest de la realitat, i no és  única i absoluta, sinó que la veritat pot variar i ser diferent en relació al subjecte, perque cada persona té el seu propi punt de vista, i pot argumentar la seva veritat.

Anna C.

justícia

Mentre estic investigant i fent el treball que consisteic en crear el nostre propi país, llegint l'apartat de jústicia m'ha vingut la pregunta típica en el tema: 

tenim justícia en la nostra societat? és justa la nostra humanitat? 

Podem relacionar justícia com a igualtat, o com a llibertat.

sovint pensem que justícia significa la igualtat per a tothom, qe tothom sigui igual devant els drets, lleis i atutoritat. Que no per ser personatge públic pogui tenir diferents drets i produeix-hi desigualtat devant la resta.Avui dia, apliquem les lleis i els drets humans per designar si "això"´és just o no.

 Tanmateix, podem assossiar-la amb llibertat. un dret que en l'Edat Antiga no el tenia tothom. No va ser fins que certes revolucions van fer que la llibertat va a passar a ser considerada un dret natural, inalineable i propi de l'ésser humà.   Ara, en ple segle XIX, tant la llibertat com la igualtat són dos fets que encara no em aconseguit establir arreu del món, encara que hem progressat. És per això, que penso que es una llàstima que avui dia, després dels avenços en la ciència, la història, la tecnología, i en els treballs per l'ésser humà encara hi hagi gent, que no pogui gaudir-ne.

OLGA B.