Molt sovint sentim dir que l’èsser humà és un « animal social » i de fet, l’anterior afirmació té tota la raó. Si ens posem a mirar el nostre dia a dia, estem continuament envoltats per persones, ja sigui al nostre treball, a casa, a l’escola, o fins hi tot a fora al carrer. Tenim la necessitat de tenir relacions socials amb altres èssers humans, és una característica humana que tenim desdel moment en el que arribem en aquest món. Fins hi tot al neixer estem envoltats de persones, només sortir del cos de la mare estem amb la família. I és que els homes tendim a viure de manera natural en societat, tenim una dependència recíproca amb els altres.
Per aquest motiu tenim diverses característiques, com ara el llenguatge que utilitzem els humans per comunicar-nos amb els altres homes, i així podem hereder coneixements de generacions pasades i per tan saber el que va passar al passat i intentar no caure en els mateixos errors una altra vegada.
Per tan l’ésser humà no està fet per està sol i aïllat, sinó que com hem dit, necessita relacions interpersonals per viure.
Podriem dir que l’èsser viu només es desarrolla i adquireix les cualitats humanes quan es troba en societat, i per tant adquireix la cultura que l’envolta.
La cultura es basa en els pensaments d’una societat concreta. És tot allò que va més enllà de la genètica humana, és com una segona naturalesa que aprenem socialment, i que ajuda a anticipar-nos i a disminuir la previsió, ens ajuda a ser col·lectius, és a dir, a ser éssers humans. Humans que ens humanitzem gràcies a la presència dels que tenim al voltant. Un voltant que sense la proximitat dels que s’assemblen, no l’hauríem desenvolupat. I això és ben clar, sense societat no hi pot haver-hi una humanitat, ningú no arriba a convertir-se en humà si està sol. Ens fem humans els uns amb els altres, i així ho portem fent desde fa milions d’anys enrere. Així doncs podem afirmar que els ésser humans sóm “animals socials”, els quals necesitem persones al nostre voltant per sentir-nos felicos i fins hi tot, simplement per complir les nostres condicions i característiques humanes.
ANNA C.
No hay comentarios:
Publicar un comentario