Sofistes i Sòcrates

ELS SOFISTES

- Conjunt de pensadors grecs que van venir a cobrir les necessitats d'ensenyament de la nova Atenes. Feien classes, cobrant quantitats importants, impartint una formació humanística necessària per a desenvolupar-se en la polis democràtica.

- Només rebien l'educació tradicional els nobles, els que s'ho podien permetre, i consistia en: el domini de l'equitació i les armes iel respecte als déus i als avantpassats.

- Es presenten com a mestres de l'areté política (areté = excel·lència, plenitud de les capacitats pròpies d'un individu) ja que la finalitat del seus ensenyaments era convertir els homes en ciutadans excel·lents, aquells que són capaços de destacar en el govern de la Polis.

- Defensen el relativisme: la veritat absoluta no pot ser coneguda i el que es considera la veritat sempre és relatiu a una cultura.

- Destaquen dos personatges:

• PROTÀGORES: "L'home és la mesura de totes les coses".
• GÒRGIES: "No hi ha ésser. Si n'hi hagués no podria ser conegut. Si pogués ser conegut, aquest coneixement no podria ser comunicat amb llenguatge".

- La paraula és una arma fonamental, un instrument de manipulació. Per mitjà de la paraula es pot impressionar a les masses i imposar-se als altres: si la veritat absoluta no existeix, aprèn a convèncer els altres que creguin el que tu necessites que creguin.

- Es van preguntar per l'origen i la naturalesa de les lleis.

- Defensen que les institucions polítiques i les normes jurídiques i morals vigents són el producte d'una convenció. Es va negar per primera vegada que les lleis tinguessin procedència divina (Heràclit).

- Per motiu dels contactes amb altres cultures, la fundació de colònies i els canvis successius de costitució s'adonen que la idea de que la llei (nomos) està lligada a un odre universal que cal descobrir i aplicar a les societats humanes no és certa i passen a defensar que les lleis són producte de l'acord entre els homes.

- De la mateixa manera, les normes morals són producte d'una convenció, i, segons pensa Protàgores, han de ser respectades per pura utilitat i no pas per la seva procedència divina o per ser part del logos o llei universal.

- Sofistes posteriors recolzen la idea de que no només les lleis i les normes de la polis no procedeixen de la naturalesa, sinó que van en contra d'ella.

- Sòcrates primer i després el seu deixeble Plató, donaran resposata als plantejaments sofistes afirmant que obliden el més pròpiament humà: la raó.

PROTÀGORES

"Tot és relatiu"

- Feia d'assessor en els tribunals de justícia.
- També instruïa en lleis i retòrica a tot aquell que pogués pagar-ho, es centrava en qüestions pràctiques i en guanyar en els judicis més que en demostrar la veritat de cap idea.
- Per ell tot argument té dos cares, i totes dues poden ser vàlides.
- Afirmava que la creença és subjectiva i que el valor de veritat d'aquesta creença depèn del punt de vista i de l'opinió de cada individu. (Erística)
- Situa l'ésser humà com a centre d'interés.
- Treu la religió fora de l'argumentació filosòfica.
- Condueix la filosofia cap a l'examen de la conducta humana.
- La creença és subjectiva i relativa.
- La veritat per una persona pot ser falsa per una altre.

GÒRGIES

- Orador famós i subtil.
- Ensenya l'art de la retòrica com a camí més adequat per accedir al poder.
- Defensa el relativisme.
- La veritat per a tots nosaltres és allò que ens persuadeix com a tal.
- El sofista és el mestre de l'opinió.
- Les tres tesis de Gòrgies:

1. Res no és
2. Si alguna cosa existís, seria incognoscible.
3. Si fos cognoscible, seria incomunicable.

Paula Badia