L'autor ens mostra per una part, una manera és el coneixement de les coses per la vessant obvia i natural de cadascú, i l'altre forma de conèixer es basa en el descobriment de nous coneixements i que per tant, no tothom pot assolir el coneixement, i no gaudeix de l'experiència de la seva existència. Descartes ens diu també, que tant una manera com l'altre són igual de vàlides. Per a demostrar-ho, ens mostra un exemple clar, les matemàtiques. Ens diu que tot i que ignorem en un principi que en un triangle rectangle es compleix una llei matemàtica, si ho investiguéssim i ho estudiéssim ho podríem arribar a saber.
Pel que fa a Déu, Descartes ens diu que és la primera certesa, i ens el mostra com a ésser perfecte i infinit. Si parlem de la relació de Déu amb el coneixement, l'autor ens diu que acostumem a relacionar la fe amb el coneixement, i que sovint no es cumpleix.
Descartes també insisteix en el tema de que Déu no és enganyador ni dolent, sino tot el contrari, això significa que res del que conec és falç. Per altre banda, Descartes ens dius que potser ell es troba dormint en un somni, però que tot i això , els somnis també serien vertaders.
Finalment, l'autor ens posa especial dedicació a una afirmació; si no coneixes a Déu, no pots conèixer res.
Marc Currius Comella
No hay comentarios:
Publicar un comentario