De nou, el criteri de certesa.

En aquesta meditació , Descartes fa especial referència a les maneres que tenim per a conèixer un element.
L'autor ens mostra per una part, una manera és el coneixement de les coses per la vessant obvia i natural de cadascú, i l'altre forma de conèixer es basa en el descobriment de nous coneixements i que per tant, no tothom pot assolir el coneixement, i no gaudeix de l'experiència de la seva existència. Descartes ens diu també, que tant una manera com l'altre són igual de vàlides. Per a demostrar-ho, ens mostra un exemple clar, les matemàtiques. Ens diu que tot i que ignorem en un principi que en un triangle rectangle es compleix una llei matemàtica, si ho investiguéssim i ho estudiéssim ho podríem arribar a saber.
Pel que fa a Déu, Descartes ens diu que és la primera certesa, i ens el mostra com a ésser perfecte i infinit. Si parlem de la relació de Déu amb el coneixement, l'autor ens diu que acostumem a relacionar la fe amb el coneixement, i que sovint no es cumpleix.
Descartes també insisteix en el tema de que Déu no és enganyador ni dolent, sino tot el contrari, això significa que res del que conec és falç. Per altre banda, Descartes ens dius que potser ell es troba dormint en un somni, però que tot i això , els somnis també serien vertaders.
Finalment, l'autor ens posa especial dedicació a una afirmació; si no coneixes a Déu, no pots conèixer res.

Marc Currius Comella

MEDITACIÓ CINQUENA

Introducció: De l’essència de les coses materials i , un altre cop, de Déu: que existeix.

Rependrà la recerca sobre l’esperit més endavant, ara vol deixar, els dubtes a part i aeure si pot tenir coneixement cert tocant coses materials.

Què podem conèixer amb certesa de les idees distintes de l’esperit

Avans d’examinar si existeixen coses a l’exterior s’han de considerar les idees del pensament.

Primer s’imagina l’extensió de la quantat i enumera les parts i els pot atribuir diverses qualitats.

A part de concebre les coses amb distinció quan les considera en general també en concep particularitats referents a les seves qualitats les quals no li aporten coneixement nou, només record.

Percebem una infinitat d’idees de certes coses que no són estimades del no res, potser només tenen lloc en el nostre pensament però som lliures de pensar-les i realment tenen una veritable i immutable naturalesa.

Al imaginar un triangle determinem la forma o essència d’aquesta figura que es immutable i eterna, i això ho demostren les diverses propietats del triangle. Per tant, no aquestes caracteristiques no poden ser fingides o inventades.

La idea del triangle pot haver arribat a l’esperit atravñes dels sentits, però això no es una objecció, ja que en l’esperit puc imaginar infinitat de formes que no han pogut arribar per els sentits però que les seves propietats ens acosten a la seva naturalesa vertadera. Tot el vertader, que es coneix clarament i distintament, es alguna cosa.

Lligat al que percebem amb els sentits pertany l’aritmètica i la geometria.

TÀNIA P. I DAVID C.

Déu, garant del criteri de certesa

Déu existeix, no és enganyador i totes les coses depenen d'ell. D'aquesta manera Descartes enten que tot allò que es conegui de manera clara i distinta ningú ho podrà posar en dubte ni trobar cap raó en contra. Com per exemple, les veritats de la geometria. 

Descartes diu que algú pot dir que la seva naturalesa el pot sotmetre a equivocar-se facilment però respon que un cop coneguda aquesta regla que assegura la veritat no hi ha lloc pel dubte.

Tot coneixement depèn només del coneixement del Déu vertader:abans de coneixer-lo no podia saber perfectament res però un cop conegut es té el mitjà d’adquirir un saber perfecte d’infinitats de coses, no només de les relacionades amb Déu, sinó també de moltes altres.

  Anna Català

Paula Badia

possibilitat d'un argument sobre l'existència de Déu (resum)

Descartes planteja com a certa l'existència de Déu.
-si és un ésser sobiranament perfecte
-esmenta les idees clares i distintes --> verdaderes i absolutes
-existència eterna
-també esmenta el món de les matemàtiques.
-existència i essència --> no es poden separar de cap manera l'existència de l'essència de déu.
-fa una comparativa constant entre: Déu sense existència i muntanya sense vall.

També diu que Déu existeix per què el meu (descartes) no imposa necessitat de les coses.
aquesta necessitat fa referència a la necessitat de la cosa en si mateixa, és a dir, la necessitat de l'existència de Dé allò que determina el meu pensament a concebre'l d'aquesta manera.

Parla també de la perfacció de Déu, i de les idees innates, que són la idea de Déu.
Déu ha d0existir per tota l'eternitat.
també parla d'un sofisme ocult, que les coses no són del tot certes (característiques del sofisme)

OLGA B.