- En quants períodes se sol dividir l'etapa de la Filosofia Grega? Quins són?
La Filosofia grega se sol dividir en cinc grans èpoques diferents, que són les següents:
1-Període físic o presocràtic: (Finals s.VII, s.VI i primers anys del s.V ac).
2-Període Humanístic (s.V aC)
3-Període Ontològic(s.IV aC)
4-Període ètic(s.III aC)
- A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els Estoics? I els Neoplatònics?
Els Estoics pertanyen al Període ètic, i centraven la seva filosofia en el tema del dolor.
Consideraven que en el món hi havia el mal, i el savi és el que sap assumir i acceptar
el dolor.La seva moral estava centrada en l'autocontrol.
Per altre banda, els filosofs Neoplatònics pertanyen al Període Religiós o Romà.
Aquests filosofs volien recuperar el platonisme i l'últim seguidor d'aquest corrent
filosòfic va ser Plotí.
- Escriu en què consisteix el "pas del mite al logos".
L'inici de la filòsofia s'expressa amb l'anterior frase: el pas del mite al logos.
Els mites parlant d'alguna situació humana tràgica i profunda, i així donen lliçons
de comportament social i moral. Antigament a Grècia, els mites es trobaven a la
tragèdia clàssica i eren representats en públic en el teatre. La seva finalitat era
didàctica ,ja que mitjançant l'exemple de les vivències dels protagonistes, el públic era
educat en quan valors i comportament. A més a més volien donar una explicació
davant els fenòmens naturals que es produien a la Terra, com ara la creació del món,
la creació de l'home, etc.
Així doncs en el moment que l'home deixa de recolzar-se en aquestes explicacions
fàntastiques, en els mites, i busca més enllà, és quan es fa el pas del mite al logos.
Per tant, el pas del mite al logos, és quan l'home es comença a questionar sobre les
explicacions i pautes que donaven aquests mites i s'arriba al logos(raó).
- Com es poden classificar els mites?
Generalment els mites es classifiquen en tres tipus:
- Sagues: Expliquen l'origen d'una ciutat,d'un país, d'una família,etc. Per ex: Odissea
- Contes: No pretenen ensenyar sinó simplement divertir.
- Mites:Tenen un caràcter existencial.
Els mites pròpiament dits, es poden classificar segons la seva funció en:
- Cosmogònics: Quan expliquen la creació del món.
- Teogònics: Quan expliquen l'origen dels Déus.
- Antropogònics: Quan es refereien a la creació de l'home.
- Etiològics: Quan intenten explicar l'origen i el perquè de determinades institucions escatològiques com ara la vida del més enllà o la fí del món.
- Morals: Quan narren la lluita entre el bé i el mal.
- Quina és la intenció i el valor dels mites?
Els mites tenen un caire existencial. Mitjançant aquests es volien donar lliçons de
comportament social i moral a la població grega.
- Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega?Per què?
Els dos déus més rellevants en la mitologia grega estàn en dos nivells diferents. Per
una banda tenim al déu Apol·lo, que representa els déus aeris i olimpics. Fill de Zeus,
representa la moral, el seny, els ciutadants.
D’altra banda tenim al déu Dionís, el qual representa els déus terrestres. Simbolitza la
festa, el ví i el deliri.
Els dos déus eren considerats importants ja que eren complementaris, s’ha de busca
l’equilibri entre els dos.
En què consisteix el “problema d’Aletheia”?
Els grecs utilitzaven el mot Aletheia per a designar la veritat, allo que està des-ocult. La
idea de fons d’aquest mot era el “despertar”, la “llum”, la qual es trobava a l’hora de
trobar la veritat.
Els Grecs durant l’època d’Homer, creien que el saber era dels déus, i per tant els homes
ciutadants de la Terra no podien arribar a tenir aquest saber.
Però lentament es va anar consolidant una altre manera de pensar, en la qual, es creia
que l’home, mitjançant l’ús de la raó i la intel·ligència, podia arribar a la veritat, a
l’Aletheia.
A partir d’aquest canvi es va iniciar la filosofia.
Quins són els factors que van fer posible el pas del mite al logos?
El miracle Grec, o el pas del mite al logos, va ser posible gràcies a un conjunt de cinc
factors que es van donar a Grècia:
1. Econòmic: Grècia estava formada per un conjunt de polis comercials, i comercialitzaven amb altres civilitzacions del mediterrà, sobretot amb Egipte. Per tant, podien contrestar,intercanviar i entendre diverses maneres d’entendre el món.
2. Sociològic: Com que cada ciutat de Grècia era independent, els grecs tenien el poder polític molt a proa. D’aquesta manera tenien una gran tendència a buscar la isonomia, és a dir, la igualtat de tothom davant la llei.
3. Religiós: A Grècia cada ciutat tenia la seva pròpia manera de fer i d’organitzar els cultes religiosos. No hi havia una casta sacerdotal que impedís el debat sobre els mites i que obligués a una ortodoxia.
4. Educatiu: A Grècia tots els ciutadants tenien la obligació a participar en la política de les ciutats. Així doncs es reunien a l’Àgora on debatien temes d’interés comú com ara la guerra o els impostor. Per aquest motiu els grecs eren educats per la discussió , i el diàleg constant obliga a un tipus de pensament no dogmàtic.
Quina difèrencia hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?
El plantejament filosofic de Tales es basa en que l’Arkhé és l’aigua, en canvi Pitàgores
es basa en que l’Arkhé són els nombres, i creuen que l’univers es pot reduir en una gran
equació.
Els dos filosofs anteriors es basen en un mateix tema: el canvi.
Per una banda, el filòsof Heràclit segueix la filosofia dialètica, és a dir, creu que no hi ha
res definitiu, tot està sempre en constant construcció.
D’altre banda tenim a Permànides, el qual creu que l’ésser és etern, no pot canviar.
Per altre banda, Parmènides creu que els elements oposats són inconciliables, hi ha una
contradicció que no es pot resoldre. En canvi Heràclit creu que és posible aquesta
conciliació dels elements oposats.
Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?
Jo considero que la teoria presocràtica més actual és la dels atomistes, ja que aquesta
teoria és basada en física i descubriments cientifics. La teoria diu que hi ha l’èsser, que
són els àtoms, i el no-èsser , que és el buit. Aquests dos es necesiten mutuament, no
són contradictoris sinò tot al contrari: són complementaris.
Els àtoms són la part més petita de la matèria que dona origen a l’univers.
 |
| Parmènides |
 |
| Pitàgores |
 |
| Plotí |
 |
| Heràclit |
Anna C.
