miércoles, 9 de mayo de 2012

JOHN STUART MILL


L'utilitarsime ha fet una aportació central a la teoria de la democràcia de Mill.
Hi ha una noció positiva de llibertat, entesa com a capacitat de dur a terme una acció determinada.
La llibertat positiva fa referència a les capacitats internes de l'home i apunta a l'ideal de domini de les pròpies accions i a l'autodesenvolupament.
La llibertat negativa es entesa com a absència d'obstacles i de restriccions, en un ambit en què cada individu és amo i senyor absolut.
Mill insissteix que la llibertat es l'espai de la pròpia individualitat expressament reivindicada. Podríem considerar la llibertat com a l'esfera de la nostra existència que abasta les accions que no repercuteixen nocivament sobre les altres.
Perque hi hagi una llibertat privada ( negativa ) cal que es donin una sèrie de condicions socials i específicament un règim de llibertats públiques.
També la llibertat es per a mill el dret a tenir intimitat. Considera que l'home és indestriablement un ésser extern i intern i per tant busca una concepció de la llibertat que sigui alhora absoluta i a nivell particular, útil.
Per tant la llibertat es podria definir com la capcitat per tal de poder desenvolupar: un caràcter viu, espontani, multilateral, sense temors, lliure i tanmateix racional i dirigit per un mateix.
Considera l'utilitarisme un tipus d'humanisme.
La llibertat humana es integral i incondicional, que cap Estat no pot limitar-la, ni l'opinió pública, ni la majoria social, no pot impedir la lliure inicitiva individual.
Els ciutadans no tenen res a dir sobre les desicions particulars dels individus mentres aquestes no afectin a la vida dels altres ciutadans.
L'home cerca finalitats, i te voluntat per autotransformar-se. L'utilitarisme de Mill es totalment social, vol posar en harmonia la felicitat o inter`s de cada individu amb l'interès de la societat.
El seu objectiu principal és el canvi progressiu de la societat a través de l'acció d'individus lliures.





TÀNIA PERALTA           2A

domingo, 6 de mayo de 2012

FRIEDRICH NIETZSCHE


Nascut a Alemanya l’any 1844,Nietzsche i la seva filosofia, van fer una gran crítica a la cultura occidental anterior, com també a la ciencia, la moral, la religió i a la filosofia.

Friederich Nietzsche
Segons Nietzsche, les teories del coneixement de personatges anteriors com Kant, Plató, Descartes o Newton són falses, no existeixen. Fins a la seva aparició, la història de la filosofia i la humanitat són decadents.
Per això, ell proposa una alternativa a aquestes teories: el perspectivisme. És la doctrina de Nietzche segons la qual tot coneixement s’obté a partir d’una determinada perspectiva i des d’uns fonaments vitals que el condicionen. És el punt de vista de l’observador el que pot conèixer la realitat i determina què pot conèixer. Aquesta teoria defensa que el més important de tot, l'únic que realment existeix és la VIDA. Aquesta vida és importantíssima, ja que és individual, cadascú té la seva i l'ha de viure a la seva manera. I cadascú ha de dir un SÍ a la vida, aquí apareix el vitalisme de Nietzche. Aquest vitalisme de Nietzsche fa una crítica al racionalisme, ja que aquest limita la vida de l’home situant-se com un element superior als sentiments, emocions o passions. D’aquesta manera Nietzche fa una crítica a la filosofia Socràtica, platònica,cartesiana,racionalista, kantiana,utilitarista i a la religió cristiana. Totes les anteriors ideologies posant per davant la raó, la moral per davant la vida. Per exemple, la religió cristiana està basada en la resignació i la renúncia i fa tothom igual predicant la submissió, l’acceptació del dolor, el sacrifici, i l’objectiu és viure resignat i penedit del pecat per arribar al cel cristià.
 Per tant, no es viu una vida plena, tot al contrari i per aquest motiu Nietzsche ho critica.

Ningú s'ha de deixar guiar per ningú, no hem de ser súbdits de ningú (caracter crític envers la religió). A més, la vida té un repte: fer front a ella mateixa (instint de sobreviure i de reproduir-se, influència de Freud), superant el nihilisme d’aquells homes que no tenen objectius pels quals lluitar i sense força per superar-se i convertint-se en el Superhome, el nou déu terrenal, amb força per fer vibrar per ell mateix la vastitud del món, la plenitud i la intensitat vitals. És un esperit lliure que no cedirà a res, té els seus propis valors.

Nietzche considera que hi ha dos tipus de morals:

-Moral dels senyors: moral noble, bo, poderós,bell,feliç -> La moral positiva i bona.
-Moral dels esclaus: igualtat entre tothom,compassió,himilitat,renúncia, obediència->dolenta




Els esclaus envejosos dels senyors, ja que són forts amb valors propis, fan una mutació d’alló considerat BO que originariament seria la moral dels senyors per transformar els valors dels esclaus en els positius, com l’humilitat de les persones com a . Nietzsche diu que els superhomes han de fer d’aquells valors seus que han estat mutats i amb el significat canviat, han de transmutar-los i tornar-lis el sentit i significat original.



Defensa que tothom ha de fer el que ell mateix vol i no s’ha d’estar sotmès a ningú, d’aquesta manera creu que les forces polítiques també són una manera de submissió ja que estan per sobre:  "Deutschland. Deutschland über alles.. ( Alemanya,Alemanya per sobre de tots) crec que aquest va ser el final de la filosofia alemanya” (Crepúsculo de los Idolos, VII-1)



Al criticar el cristianisme i les religions, Nietzsche fa una forta crítica al Judaisme, ja que és una religió de masses, en què els  seguidors no crean els seus propis valors, sinó que els adopten de la religió, els acaten, estan submessos a ella, i per tant són esclaus. Diversos texts de Nietzsche fan referència a la religió judaista i arran d’això hi ha hagut grans malinterpretacions i manipulacions de les seves paraules.

Elisabeth Förster Nietzsche, germana de Nietzsche, era una nacionalistat antijueva, i es va fer seguidora del partit nazi. Així va manipular alguns dels seus textos per tal de fer veure que Nietzsche també era partidari del partit nazi i va ser important dins del partit nazi com a filosof de la ideologia nazi. Fins i tot l’any 1934 a Weimar, Alemanya, es va celebrar el 90è aniversari de Nietzsche amb la presidència de Hitler.

A continuació veiem una foto de Hitler i Elisabeth Nietzche:




Elisabeth Nietzsche








Però la relació entre el filòsof i la seva germana sembla que no era molt bona, com podem veure en el següent text:











«Cuando busco la antítesis más profunda de mí mismo, la incalculable vulgaridad de los instintos, encuentro siempre a mi madre y a mi hermana, – creer que yo estoy emparentado con tal canaille seria una blasfemia contra mi divinidad. el trato que me dan mi madre y mi hermana, hasta este momento, me inspira un horror indecible: aquí trabaja una perfecta máquina infernal, que conoce con seguridad infalible el instante en que se me puede herir cruentamente – en mis instantes supremos… pues entonces falta toda fuerza para defenderse contra gusanos venenosos… La contigüidad fisiológica hace posible tal disharmonia praestablecita… Confieso que la objeción más honda contra el “eterno retorno”, que es mi pensamiento auténticamente abismal, son siempre mi madre y mi hermana.»



Friedrich Nietzsche. “Por qué soy tan sabio”, en Ecce Homo


ANNA CATALÀ 2A