Nascut a Alemanya l’any 1844,Nietzsche i la seva filosofia, van fer
una gran crítica a la cultura occidental anterior, com també a la ciencia, la
moral, la religió i a la filosofia.
 |
| Friederich Nietzsche |
Segons Nietzsche, les teories del
coneixement de personatges anteriors com Kant, Plató, Descartes o Newton són
falses, no existeixen. Fins a la seva aparició, la història de la filosofia i
la humanitat són decadents.
Per això, ell proposa una alternativa a aquestes teories: el perspectivisme. És la doctrina de
Nietzche segons la qual tot coneixement s’obté a partir d’una determinada
perspectiva i des d’uns fonaments vitals que el condicionen. És el punt de
vista de l’observador el que pot conèixer la realitat i determina què pot conèixer.
Aquesta teoria defensa que el més important de tot, l'únic que realment
existeix és la VIDA.
Aquesta vida és importantíssima, ja que és individual,
cadascú té la seva i l'ha de viure a la seva manera. I cadascú ha de dir un SÍ
a la vida, aquí apareix el vitalisme de Nietzche. Aquest vitalisme de Nietzsche
fa una crítica al racionalisme, ja que aquest limita la vida de l’home
situant-se com un element superior als sentiments, emocions o passions. D’aquesta
manera Nietzche fa una crítica a la filosofia Socràtica, platònica,cartesiana,racionalista,
kantiana,utilitarista i a la religió cristiana. Totes les anteriors ideologies
posant per davant la raó, la moral per davant la vida. Per exemple, la religió
cristiana està basada en la resignació i la renúncia i fa tothom igual
predicant la submissió, l’acceptació del dolor, el sacrifici, i l’objectiu és
viure resignat i penedit del pecat per arribar al cel cristià.
Per tant, no es
viu una vida plena, tot al contrari i per aquest motiu Nietzsche ho critica.
Ningú s'ha de deixar guiar per ningú, no
hem de ser súbdits de ningú (caracter crític envers la religió). A més, la vida
té un repte: fer front a ella mateixa (instint de sobreviure i de reproduir-se,
influència de Freud), superant el nihilisme d’aquells homes que no tenen
objectius pels quals lluitar i sense força per superar-se i convertint-se en el
Superhome, el nou déu terrenal, amb força per fer vibrar per ell mateix la
vastitud del món, la plenitud i la intensitat vitals. És un esperit lliure que
no cedirà a res, té els seus propis valors.
Nietzche considera que hi ha dos tipus de
morals:
-Moral dels senyors: moral noble, bo, poderós,bell,feliç
-> La moral positiva i bona.
-Moral dels esclaus: igualtat entre
tothom,compassió,himilitat,renúncia, obediència->dolenta
Els esclaus envejosos dels senyors, ja que són forts amb
valors propis, fan una mutació d’alló considerat BO que originariament seria la
moral dels senyors per transformar els valors dels esclaus en els positius, com
l’humilitat de les persones com a . Nietzsche diu que els superhomes han de fer
d’aquells valors seus que han estat mutats i amb el significat canviat, han de
transmutar-los i tornar-lis el sentit i significat original.
Defensa que tothom ha de fer el que ell mateix vol i no s’ha
d’estar sotmès a ningú, d’aquesta manera creu que les forces polítiques també són
una manera de submissió ja que estan per sobre: "Deutschland. Deutschland über alles.. (
Alemanya,Alemanya per sobre de tots) crec que aquest va ser el final de la
filosofia alemanya” (Crepúsculo de los Idolos, VII-1)
Al criticar el cristianisme i les religions, Nietzsche fa
una forta crítica al Judaisme, ja que és una religió de masses, en què els seguidors no crean els seus propis valors,
sinó que els adopten de la religió, els acaten, estan submessos a ella, i per
tant són esclaus. Diversos texts de Nietzsche fan referència a la religió
judaista i arran d’això hi ha hagut grans malinterpretacions i manipulacions de
les seves paraules.
Elisabeth Förster Nietzsche, germana de Nietzsche, era una
nacionalistat antijueva, i es va fer seguidora del partit nazi. Així va
manipular alguns dels seus textos per tal de fer veure que Nietzsche també era
partidari del partit nazi i va ser important dins del partit nazi com a filosof
de la ideologia nazi. Fins i tot l’any 1934 a Weimar, Alemanya, es va celebrar el 90è
aniversari de Nietzsche amb la presidència de Hitler.
A continuació veiem una foto de Hitler i Elisabeth
Nietzche:
 |
| Elisabeth Nietzsche |
Però la relació entre el filòsof i la seva germana sembla
que no era molt bona, com podem veure en el següent text:
«Cuando
busco la antítesis más profunda de mí mismo, la incalculable vulgaridad de los
instintos, encuentro siempre a mi madre y a mi hermana, – creer que yo estoy
emparentado con tal canaille
seria una blasfemia contra mi divinidad. el trato que me dan mi madre y mi
hermana, hasta este momento, me inspira un horror indecible: aquí trabaja una
perfecta máquina infernal, que conoce con seguridad infalible el instante en
que se me puede herir cruentamente – en mis instantes supremos… pues entonces
falta toda fuerza para defenderse contra gusanos venenosos… La contigüidad
fisiológica hace posible tal disharmonia
praestablecita… Confieso que la objeción más honda contra el
“eterno retorno”, que es mi pensamiento auténticamente abismal, son siempre mi
madre y mi hermana.»
Friedrich Nietzsche. “Por qué soy tan sabio”, en Ecce Homo
ANNA CATALÀ 2A
