En el mite de la caverna, Plató relata l'existència d'uns homes que viuen des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Són presoners lligats , de manera que es veuen obligats a mirar sempre endavant sense veure la llum ,que prové d'un foc encès darrera d'ells.
Plató, ens diu que imaginem un camí elevat entre els presoners i el foc, on s'hi ha construït un mur per on passen uns homes que porten a l’espatlla objectes diferents. Els captius no poden veure res més que les ombres dels objectes projectats pel foc a la paret de la caverna.Aquesta és la única realitat que coneixen. Però Plató fa imaginar que un d'aquests captius s’allibera i pot mirar enrere i veure les estàtues i els seus portadors. En un primer moment quedarà enlluarnat per la forta llum del foc, i els seus ulls no estan acostumats, pero poc a poc veurà que i entendrà que el que havia vist fins al moment no era la realitat. Al tornar a entrar a la cova el captiu per explicar-ho als altres presos i alhora convèncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. Però aquests no ho acceptaràn i es burlarien d’ell, fins hi tot podrien arribar a matar-lo.
En les següents imatges podem observar diferents representacions fetes sobre el mite:
Anna Català
